Mèxic guanya una Miss Univers amb toc feminista i llatí

Miss Bolívia, Lenka Nemer, va rebre el primer premi Impacte, per la seva organització Horts Urbans, en què ensenya a habitants de comunitats pobres a collir els seus propis aliments.

El premi al millor vestit típic va quedar en mans de Miss Birmània, Thuzar Wint Lwin, que va aconseguir reconvertir la catàstrofe que el seu vestit no arribés a temps en una oportunitat.

La candidata va sortir amb la roba típica del seu país i un cartell que deia «Resin per Birmània», amb el qual va completar les seves públiques denúncies sobre «els abusos» de la junta militar que va prendre el poder al seu país l’1 de febrer d’aquest any a través d’un cop d’estat.

Reconeixent que la pandèmia de la Covid-19 havia sigut tant un obstacle com una font d’inspiració, la reina sortint va marcar amb les seves paraules el gran canvi de to del concurs, que per segona vegada va tenir un jurat de només dones.

«Deixem de considerar l’ambició una mala paraula. Les dones cada vegada volem més coses i somiem en gran», va afirmar Miss Univers 2019, la sud-africana Zozibini Tunzi, que amb prou feines va tenir dos mesos per disfrutar de la corona, ja que tots els seus plans com a Miss Univers van ser apagats per les restriccions per contenir els contagis del coronavirus.

Miss Mèxic i Miss Índia van haver de respondre a preguntes relacionades amb la resposta dels seus governs a la pandèmia. Els dos països estan entre els que tenen més taxa de mortalitat al món i les reines de bellesa van ser molt explícites al criticar aquesta situació.

«Jo hauria tancat el país molt abans del que es va fer, i ara estaria cuidant millor els ciutadans, perquè hem perdut molta gent i no podem perdre’n més», va dir la mexicana Andrea Meza, en una resposta que va convèncer les jutges i li va donar avantatge sobre les seves companyes. «El govern hauria de balancejar acuradament la necessitat de protegir vides i mantenir l’economia, però no es pot sacrificar vides per diners», va expressar Adline Castellino.

Altres temes importants, com la lluita contra la violència domèstica, l’equitat de gènere i el lideratge femení, també van ser discutits per les cinc finalistes. «Jo soc l’heroïna de la meva pròpia història, ja que vaig superar una situació d’abús, i les dones que pateixen maltractament hande saber que són poderoses i que no estan soles», va dir Miss Perú.

Des del principi del certamen semblava que la corona es quedaria aquest any al continent americà. En el primer grup de semifinalistes hi va haver nou llatinoamericanes: Miss Argentina, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic, Nicaragua, Perú, Puerto Rico i República Dominicana. Curaçao, els Estats Units i Jamaica, van completar el grup de candidates del continent.

D’aquestes, van passar a la segona ronda, després de la desfilada en vestit de bany, Brasil, Costa Rica, Mèxic, la República Dominicana, el Perú i Puerto Rico. El grup de 10 va ser completat per Austràlia i l’Índia.

Aquestes candidates van desfilar en vestit de bany. A la següent ronda van passar Jamaica, República Dominicana, Índia, Perú, Austràlia, Puerto Rico, Tailàndia, Costa Rica, Mèxic, el Brasil. Després van quedar el Brasil, l’Índia, Mèxic, la República Dominicana i el Perú.

Les quatre llatinoamericanes estaven entre les candidates de més edat del concurs. La segona finalista, Miss Brasil, fa 28 anys aquest dimarts, Miss Perú té 27 anys i Kimberly Jiménez, la cinquena finalista i Miss República Dominicana en té 24.